A Noruega, comença la temporada del Bacallà Skrei, el pata negra del bacallans.
Al nord del país, al arxipèlag de les illes Lofoten, la gran industria pesquera de la zona, es prepara per començar la temporada de pesca d´aquest peix que neix aquí i regressa per fressar a principis de cada any. Homes humil, peròforts i orgullosos del seu ofici, el persegueixen fins a donar-los caça pels voltants de les Lofoten.
Aquest bacallans ha fet un llarg viatge que va arrencar mes de mil kilòmetres al nord del mar de Barents, on son els majors bancs durant l´any. La seva alimentació de capelan, arenga i espadin determina el seu sabor. La dura travessa desde el mar de Barent fins les Lofoten, travessant gèlids onatges i turbulents, el atorga la textura fibrosa de la seva carn, mes blanca i menys greixosa que la de la resta dels bacallans. La seva musculatura i la carga de fresses que porten després d´arrivar a la seva maduresa sexual, entre els dos i els sis anys, el converteix en SKREI, paraula noruega que significa nòmada i constitueix una denominació d´origen, altament controlada i de la que viuen bona part dels 25000 habitants d´aquestes illes, junt amb la cria del salmó.
Les captures d´aquest tresor del mar des de finals de gener fins l’abril, estan limitades a una quota de mig milió de tones i la seva exportació ha de dur-se a terme durant les 12 hores següents a la seva captura. Així llavors, en meys de 24 hores tenim el teu bacallà SKREI a la nostra botiga, ben fresc, desde mes amunt del cercle Polar Àrtic.
Només un 10% de les captures d´aquest bacallà, superaran l´exaustiu control per tal de tenir la denominació i etiquetatge de Skrei, després de passar per les plantes on es separa el troncdels fetges, les fresses i el cap per a la seva comercialització per separat. Es per això que no trobaràs aquí cap bacallà skreisencer. Només l´exquisit tronc i la seva carn.
Els vikings ja realitzaven la captura estacional del Skrei, mes tard al segle XII els pescadors estaven subjectes a pagar tribut amb cinc exemplars al rey iaquests peixos es van convertir, en el primer producte d´exportació del país escandinau i avui dia segueix constituint una de las seves joies en aquest arxipèlag al nord del país al igual que el petroli. L´or negre arribarà un moment que desapareixerà, però en canvi el bacallà viurà sempre.